El programari lliure i les llicències d'ús

A l'inici de l'assignatura vam obrir el tema del programari lliure quan ens va explicar els diferents tipus d'arxius. Ara, reprenem el tema i hi aprofundim.

El programari lliure es defineix com aquell que garaneix simultàniment quatre llibertats:

- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

A l’hora de publicar un treball, els programadors poden escollir entre mantenir el codi font, que és el conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar un programa, obert o tancar-lo amb cadenat. Si el mantenen obert, altres programadors podran accedir-hi i entendre el funcionament del programa. Si el tanquen ningú no pot accedir al seu codi, que es manté secret. A l’hora de publicar el seu treball, un programador pot escollir entre diferents llicències per a regular el seu ús, còpia, distribució, modifi cació... Les condicions de la llicència d’un programa determinen que sigui o no sigui lliure:

- Les llicències lliures permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modifi cat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.

- Les llicències no lliures restringeixen l’ús, còpia, estudi, modifi cació i/o redistribució del programari, exigint en general autoritzacions i limitacions. Programes com MS Outlook, MS Offi ce o Adobe Photoshop tenen llicències no lliures, privatives.

La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.

Copyleft: es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyrignt)com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman (veure vídeo penjat). Com a exemple de llicències del tipus copyleft, destacaríem la GPL per a programari o algunes de les llicències de Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.

Creative Commons (CC) és una organizació dedicada a promore l'accés a la cultura i a una major flexibilizació de les lleis de propietat intel·lectual. Quan posem un determinat material sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d'autor, al contrari, és una manera d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.

A continuació us adjunto un mapa conceptual sobre el programari lliure que està força bé:

JClic

L’últim dia de classe ens van presentar un nou programa que serveix per crear, visualitzar i publicar activitats didàctiques. La zona Clic és la web que dóna suport al programa JClic. Per fer un JClic primer cal fer un esquema de les diferents activitats que volem fer. Un cop ja sabem quines activitats volem fer és necessari fer la cerca de materials que utilitzarem i guardar-los en una carpeta. A continuació, crearíem el paquet d’activitats (projecte). Per fer això, necessitem el JClic Author. El nom que li assignem al projecte ha de ser curt i entenedor. El professor ens va posar d’exemple el següent: JORDIRECI.JCLIC.ZIP. Com es pot veure és un paquet d’activitats comprimit.El següent pas és crear un espai web per després crear una pàgina web. El nom de la pàgina web serà el mateix, l’única diferència és que en comptes de posar JCLIC.ZIP posarem HTM. Finalment, ja podrem penjar el nostre paquet d’activitats a la pàgina web.

Aquí teniu les webs que es necessiten per instal·lar el programa JClic i per crear un espai web:

www.clic.xtec.cat
http://pages.google.com

Però, tot això com es fa? El primer que s'ha de fer un cop ens hem instal·lat el JClic Author és anar a "nou projecte". Us demanarà el nom del projecte (jo he posat reciclatge perquè és del que va l'activitat però pot ser un altre) i el nom del fitxer. Aquest últim ha d'estar en format jclic.zip com he dit abans. A continuació, anem a "activitats" i cliquem la icona de dalt de tot a l'esquerra i seleccionem el tipus d'activitat que volem fer. Nosaltres n'havíem de fer tres: dos trencaclosques d'intercanvi, un d'imatge i un de text, i una associació simple. Anteriorment, havíem fet la cerca de material i l'havíem guardat en un carpeta. Les tres imatges cercades les vam haver de redimensionar amb el GIMP per tal que dos d'elles tinguéssin 200x250 píxels i l'altre 650x450. Per importar les imatges a la mediateca anem a "inserseix/nou objecte multimedia". Un cop haguem seleccionat l'activitat trencaclosques d'intercanvi us demanarà un nom. Automaticament, apareixeran a l'esquerra quatre finestres: opcions, missatges, finestres i el plafó. Cadascuna de les activitats que creem han de tenir un missatge d'inici i un de final, així que escriviu el vostre missatge. Però, on realment dissenyem l'activitat és en el plafó. El primer que hem de fer és triar la imatge amb la qual volem fer el trencaclosques. Després, li diem les files i les columnes que volem que tingui el trencaclosques, en el nostre cas 3x3 i la grandària de la imatge, en el nostre cas 650x450. L'últim que falta per fer és triar els colors de la finstra de fons i de joc. Per fer-ho, cal anar a "finstres" i triar els colors desitjats. Finalment, només quedarà visualitzar l'activitat clicant la icona de dalt a l'esquerra que és un triangle verd.

Per a realitzar la segona activitat, tornem a clicar la icona de dalt de tot de l'esquerra per a dissenyar una nova activitat; el trencaclosques d'intercanvi de text. Li posem el nom, els missatges inicials i finals, el color de les finestres de fons i de joc i anem al plafó per a dissnyar l'activitat. Escollim les files i les columnes, en el nostre cas 1x5 i, l'estil del trencaclosques, en el nostre cas rectangular. Cliquem a sobre de cada columna i escrivim el text que volguem i seleccionem el color i el tamany. Per acabar, visualitzem l'activitat de la mateixa manera que hem fet amb la primera activitat.

Per crear la tercera activitat, cliquem la icona de dalt a l'esquerra per triar l'activitat d'associació simple. I fem el mateix d'abans: posar un nom, els missatges, triar els colors i anar al plafó per a dissenyar l'activitat. El primer pas és triar la distribució de l'associació, en el nostre cas A B un a sobre de l'altre. Automaticament, s'obren dos plafons: l'A i el B. A continuació li hem de dir el número de files i de columnes que volguem que tingui cada plafó, en el nostre cas 1x2. A dalt posem el text, en el nostre cas paper i plàstic, i a baix la imatge pertinent, en el nostre cas un contenidor blau i un de groc. Escollim la gràndaria de les imatges, en el nostre cas 200x250. I, per últim visualtizem l'activitat de la mateixa manera que hem fat anteriorment.

Ara tenim el paquet d'activitats creat però falta penjar-lo a l'espai web i crear una pàgina web. Per crear la pàgina web anem a "herramientas/crear una pag. web". Li posem el mateix nom que el projecte que hem criat i seleccionem que l'applet ocupi tota la pàgina i la resta ho deixem igual. A l'hora de guardar-ho em de vigilar que es guardi amb "index htm". Un cop hem creat la pàgina web hem de crear l'espai web. Anem a la segona pàgina que he citat a dalt i si no tenim un compte gmail ens el creem. Ens deixarà entrar i a la part de dalt a la dreta ens apareixerà una finstreta que posa "Uploaded stuff". Anem a "upload" i examinem el projecte JClic i la pàgina web que hem creat. Els dos arxius són imprescindibles. Un cop ho haguem fet cliquem "Publish all changes". A continuació, se'ns obrira una pàgina en el qual ens demana un nom per al pàgina i el posem. Després hem de clicar la icona de dalt que posa "link". Allà on posa "link to" seleccionem "your files" i hem de cercar el projecte Jclic i la web que hem creat. És a dir, hem de tenir un arxiu amb format htm i un altre amb jclic.zip. Diem OK i ja tindrem el nostre JClic penjat a l'espai web! Aquí està el resultat del projecte JClic creat i penjat a l'espai web:

http://mvillarongamartinez.googlepages.com/http%3Amiriamntae.googlepages.com

Vídeos educatius

Els últims dies de classe hem parlat sobre els vídeos educatius. Els vídeos didàctics són aquells que transmeten uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòlics, manera d'estructurar-los i utilitzar-los, propicien un aprenentatge en els alumnes. Hi ha diverses maneres d'utilitzar el vídeo en l'educació:

- Com a transmisor d'informació
- Com instrument motivador
- Com instrument de coneixement per part dels estudiants
- Com a instrument d'evaluació
- Per a la formació i el perfeccionament del professorat en estratègies didàctiques i metodològiques
- Per a la formació i el perfeccionament del professorat en continguts de la seva àrea curricular
- Com a eina d'investigació psicodidàctica
- Com a eina d'investigació de processos desenvolupats en el laboratori
- Com a instrument de comunicació alfabetització icónica dels estudiants i com el seu mitjà d'expressió
- Com a instrument per l'anàlisi dels mitjans


El primer vídeo que vam veure tractava sobre uns camaleons que mantenien una disputa per un insecte. Al final, se'ls hi escapava i anava a parar en mans d'una granota que feia estona estava intentant caçar alguna cosa de menjar. Aquesta, repartia l'insecte entre els tres. Aquesta història no explicava res, sinó que transmetia una sèrie d'emocions amb les quals nosaltres vam desenvolupar una sèrie d'idees. Amb això, es busca predisposar emocionalment als infants a favor o en contra dels valors que transmet el vídeo. Els mestres també han de tenir un criteri i posicionar-se. Aquest no va ser l'únic vídeo que vam veure.

A continuació, us cito una sèrie de pàgines web on podreu trobar més informació i material sobre aquest tema:

www.educlip.cat
www.xtec.cat/audiovisuals
www.edu3.cat

Edició de vídeo

L'últim dia de classe vam començar a editar el vídeo que havíem hagut de gravar en format DV que és un format sense comprimir. Ho vam fer amb un programa anomenat Studio. Abans de començar amb la pràctica, va explicar els elements que hem de tenir en compte a l’hora de fer un vídeo, que són: la grandària (píxels), el pes (el que ocupa), els frames per segons (número d’imatges que passen per segon) i la compressió. D’aquesta manera, depenent de si volem crear un vídeo gran o petit augmentarem o disminuirem aquests elements.

El primer que vam fer va ser connectar la càmara al PC a través d'un port de dades fire wire. És un port similar a l'USB i el que fa és transmetre dades, de vídeo en aquest cas. Vam crear una carpeta i vam copiar el material. La captura del vídeo la vam fer amb format MPEG que és un format comprimit. Un cop ja teníem el vídeo copiat ens va explicar que és exactament el que hauríem de fer i ens va ensenyar com destriar les escenes que volíem de les que no. Ens va recalcar la importància de tenir diferents clips per tal de poder-los usar en diferents situacions. I això és el que vam fer. Més endavant, un cop vam tenir seleccionades les escenes, les vam haver d’ordenar amb el time-line. Tot i així, es poden tornar a retallar. Després, vam incorporar transicions, efectes, text i música. Fins aquí, teníem el video editat, de tal manera que faltava crear-lo amb un pal de qualitat alta. Un cop el vídeo estigués creat, el vam penjar al Youtube i aquest és el resultat.

Exercici Audacity

L'últim dia de classe vam treballar amb un programa lliure nou, l'Audacity. És un progrma de grabació i edició de so. Per començar, vam fer proves d'enregistrament de so amb el micròfon per després fer el següent exercici: primer vam grabar la frase Els nens no han d'anar a la piscina i després n'havíem de grabar una altre que contingués la paraula sí. Aquest programa també permet treballar amb diferents capes al igual que el GIMP. Un com teniem les dues grabacions havíem de retallar la paraula sí i enganxar-la en el tros de l'altra frase on diu no per tal de tenir la frase Els nens sí han d'anar a la piscina. Això es fa seleccionant el tros que vols retallar i anant a editar/recortar i clicant al lloc on ho vols enganxa i clicar editar/pegar. Un cop fet això, vam guardar el projecte, clicant archivo/guardar proyecto como, a la nostre unitat U. El vam recuperar i el vam exportar amb format mp3. Això es fa anant a archivo/exportar como mp3. Això va ser el que vam fer referent a la part d'enregistrament de so amb el micròfon a classe.

Però l'exercici que havíem de fer amb l'Audacity era un altre. A classe ens el va introduir i nosaltres l'havíem de fer a casa. Aquest exercici consisteix a: copiar una cançó a una carpeta; obrir l'audacity; obrir la cançó anant a proyecto/importar audio; retallar un tros d'inici i un tros de final seleccionant editar/borrar; fer un fade d'entrada i un fade de sortida seleccionant efecto/ fade in i fade out; seleccionar un tros del centre i baixar el volum anant a efecto/amplificar; fer un fade d'inici i un fade de final just en l'entrada i la sortida del tros del que hem baixat el volum; grabar la nostra veu en un tros de la cançó situant el cursor just en el lloc on volem grabar, i gravar-ho en format mp3 a la carpeta tal i com he dit abans: archivo/exportar como mp3.

Opcionalment, podíem grabar aquest arxiu mp3 en un espai públic d'emmagatzament d'arxius, com ara el megauploud, i citar-ho des del bloc. I això és el que he fet. Per fer-ho simplement has d'anar a aquesta pàgina web, registrar-te i enviar l'arxiu que vulguis allà on posa examinar. Un cop fet això sortirà un link a la part de dalt de la dreta que és el que heu de citar al bloc. En el meu cas és:

http://www.megaupload.com/?d=WAUWDOJR

Tractament d'imatges: el GIMP

A l’última classe d’NTAE vam parlar de les imatges. Hi ha dos tipus d’imatges; els mapes de bits i les imatges vectorials. Les primeres es construeixin a partir de punts que són els anomenats píxels. Les segones estan formades per vectors i això permet que les podem engrandir i empetitir tant com vulguem mantenint una bona qualitat. Això no passa amb els mapes de bits. També vam estar parlant d’algunes de les característiques de les imatges, com són: el pes, la grandària, la resolució i la profunditat de la imatge. El pes es mesura amb KB o amb megas, mentre que la grandària es mesura amb píxels. Després d’introduir aquest tema d’una manera més teòrica vam passar a la pràctica. Vam anar al google i vam buscar una imatge amb el nom de “beach”. Ho vam fer amb anglès i no amb català ja que hi ha més entrades a les pàgines web que continguin la paraula “beach” que no pas la paraula “platja”. Un cop fet això, vam seleccionar una imatge que tenia 1024x768 píxels. Per veure tots els píxels has de clicar on posa “mostra la imatge a mida real” ja que sinó només estem veiem una mostra de la imatge. Seguidament, vam veure que la pàgina web que contenia aquesta imatge l’estava desaprofitant ja que estava molt apaïsada, la qualitat no era massa bona i no es veia la totalitat dels píxels. És a dir, que a l’hora de seleccionar una imatge per una pàgina web hem de tenir en compte la grandària i el pes de la imatge en relació a l’ús que vulguem fer d’aquella fotografia. No és gaire útil col·locar una imatge de grandària i pes grans si després no la mostrarem a mida real ja que estem enviant una sèrie de píxels innecessàriament i, com a conseqüència, ocuparà més espai i la velocitat serà superior. És per això, que en aquests casos és millor seleccionar una imatge més petita si després l’hem de desaprofitar ja que visualment veurem el mateix.

Finalment, vam obrir un programa lliure anomenat GIMP que serveix pel tractament de les imatges. I, amb aquest programa, vam comprovar el que acabo de dir. Vam guardar aquesta imatge a la unitat U i un cop en el programa vam seleccionar el centre de la fotografia, és a dir ho vam retallar, de manera que quedés més apaïsada tal i com estava a la pàgina web, la vam escapçar i la vam guardar a la unitat U. Vam poder comprovar que visualment es veia el mateix però que aquesta última tenia un pes molt inferior a la de la pàgina web. A continuació veureu que hi ha dues imatges, una de més gran i una altra que es veu mes panoràmica. Doncs bé, aquesta última està tractada amb el GIMP, és a dir, la segona és un retall de la primera. Podreu comprovar que el pes i la grandària són diferents.

El programari lliure

A la classe passada vam estar parlant dels diferents tipus d'arxius, de les seves extensions, dels seus programes i en vam veure diferents exemples. També vam fer esment dels programes lliures i vam dir que són els que utilitzaríem (openoffice) però no vam aprofondir massa entre les diferències dels programes lliures i els privatius. És per això que buscant informació per aprofondir més en el tema he atrovat aquest video (està a dalt a l'esquerra) on s'explica què són els programes lliures, quins avantatges tenen i per què els hem de fer servir a l'escola. El senyor que parla és Richard Stallman, el fundador del programari lliure GNU que també s'utilitza amb el Linux del qual n'hem fet esment.