A l'inici de l'assignatura vam obrir el tema del programari lliure quan ens va explicar els diferents tipus d'arxius. Ara, reprenem el tema i hi aprofundim.
El programari lliure es defineix com aquell que garaneix simultàniment quatre llibertats:
- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
A l’hora de publicar un treball, els programadors poden escollir entre mantenir el codi font, que és el conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar un programa, obert o tancar-lo amb cadenat. Si el mantenen obert, altres programadors podran accedir-hi i entendre el funcionament del programa. Si el tanquen ningú no pot accedir al seu codi, que es manté secret. A l’hora de publicar el seu treball, un programador pot escollir entre diferents llicències per a regular el seu ús, còpia, distribució,
El programari lliure es defineix com aquell que garaneix simultàniment quatre llibertats:
- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
A l’hora de publicar un treball, els programadors poden escollir entre mantenir el codi font, que és el conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar un programa, obert o tancar-lo amb cadenat. Si el mantenen obert, altres programadors podran accedir-hi i entendre el funcionament del programa. Si el tanquen ningú no pot accedir al seu codi, que es manté secret. A l’hora de publicar el seu treball, un programador pot escollir entre diferents llicències per a regular el seu ús, còpia, distribució,
- Les llicències lliures permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modifi cat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.
- Les llicències no lliures restringeixen l’ús, còpia, estudi, modifi cació i/o redistribució del programari, exigint en general autoritzacions i limitacions. Programes com MS Outlook, MS Offi ce o Adobe Photoshop tenen llicències no lliures, privatives.
Copyleft: es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyrignt)com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman (veure vídeo penjat). Com a exemple de llicències del tipus copyleft, destacaríem la GPL per a programari o algunes de les llicències de Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.
Creative Commons (CC) és una organizació dedicada a promore l'accés a la cultura i a una major flexibilizació de les lleis de propietat intel·lectual. Quan posem un determinat material sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d'autor, al contrari, és una manera d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.
A continuació us adjunto un mapa conceptual sobre el programari lliure que està força bé:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada