Comiat

Avui m'acomiado del blog d'NTAE. El blog ha sigut una eina que m'ha ajudat molt a portar l'assignatura al dia, a reflexionar sobre els temes que parlavem a classe i a ser conscient de l'importància de les noves tecnologies. Trobo que podria ser interessant d'utilitzar a l'escola. Amb aquesta assignatura m'he donat compte de la importància de que el nen sigui un subjecte actiu davant de les NTIC, que sigui ell que faci i que experimenti. Hem vist que a les escoles es duen a terme molts projectes i activitats interessants i els nombrosos avantatges que aquests comporten. Per tant, per què no aplicar-los en un futur proper?

Exposicions del treball final del JClic

Durant els últims dies d'NTAE hem fet les presentacions dels diferents treballs sobre el JClic. Hi ha hagut una gran diversitat d'activitats, temàtiques, nivells i públics referent al JClic en particular. Hem vist paquets d'activitats centrats en la primavera, en les parts de la casa, en els animals, en les PDI, en el sistema solar i en l'assignatura d'NTAE. També hem vist que eren per públic d'infantil, de cicle inicial i universitari. Quant a la pàgina web, també hi ha hagut diversitat d'estètica, organització i contingut. Alguns grups han escrit i més i d'altres menys adaptant-se als objectius del seu JClic. M'ha semblat una experiència enriquidora i que pot ser una eina molt útil de cara a la nostre professió.

Aquí teniu els enllaços a totes les pàgines webs:

http://pdintae.googlepages.com
http://primaverainfantil.googlepages.com
http://ssntae.googlepages.com/inici
http://marina.pinyol.googlepages.com/elsanimals
http://itzar1980.googlepages.com/index.htm
http://meuespai.googlepages.com
http://montsetg86.googlepages.com/home

Wikipedia i Encarta

Hem estat treballant la Wikipedia i l'Encarta que són dues enciclopedies per cercar informació. Són dues enciclopedies molt diferents. L'Encarta és una enciclopedia creada per l'empresa americana de Microsoft i per tant és un programa privatiu que té un copyright. Per contra, la Wikipedia no és un programa sinó que és una pàgina web i és lliure, està sota una llicència de Creative Commons. Quant a qui fa aquestes enciclopedies, en el cas de l'Encarta són els especialistes de l'empresa i, en el cas de la Wikipedia gent bona i generosa que vol posar a l'abast de tothom la informació. Aquesta, està regulada pels propis usuaris i són ells qui decideixen, seguint una normativa, la informació que es mostra i la que no. Si hi ha alguna informació que no és creu convenient es posa en discussió recolzada per una font d'informació que dongui suport a la nova informació i són els usuaris qui voten per deixar la informació que hi havia o canviar-la. Dins de la Wikipedia hi ha els anomenats bibliotecaris que són persones que tenen un rang especial degut a que han editat i escrit molts articles i són escollits pels usuaris. Si hi ha alguna informació que no compleix les normes ells si que la poden retirar immediatament, si no, es fa de la manera que he explicat anteriorment.

Quant als idiomes, l'Encarta és un programa que aquí a Espanya només està disponible en castellà, per tant no pots triar un idioma, mentre que en la Wikipedia està disponible en molts idiomes depenent dels articles que tinguin publicats. Una altra diferència és que en l'Encarta la informació és la mateixa per tots els idiomes, simplement està traduïda. En canvi, en la Wikipedia no necessàriament tots els articles estan traduïts. Per això l'Encarta ofereix una informació més uniforme, mentre que la Wikipedia ofereix una informació més plural.

Pel que fa a les eines, la Wikipedia consta dels commons, que és la seva enciclopedia d'imatges; la wikisource, que és una biblioteca en línia que ofereix els textos originals d'on s'ha extret la informació i que està a l'abst de tothom; les wikinoticies o els wikillibres. L'Encarta també té una sèrie d'eines, una mica més novedoses, com poden ser les visites virtuals en 3D, els atles o les calculadores científiques.

Finalment, la manera d'organitzar la informació també és diferents ja que l'Encarta té un índex temàtic i explica els fets segons el seu ordre d'esdeveniment, mentre que la Wikipedia no en té i explica els fets cronològicament.

Aquí teniu la direcció de l'enciclopèdia wikipedia:

www.wikipedia.org

Les caceres del tresor i les webquests

Aquesta setmana hem fet l'última exposició: les caceres del tresor i les webquests. L'exposició va constar d'una cacera del tresor sobre les webquests. D'aquesta manera vam saber en què consistien les caceres del tresor i què eren les webquests.

Doncs bé, una cacera del tresor és una activitat didàctica amb una sèrie de preguntes, en el nostre cas sobre les webquests, i una llista de pàgines web en les quals els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma a incloure la "gran pregunta", la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades sinó que exigeix integrar i valorar tot allò après durant la recerca. Després de fer la cacera del tresor vam saber que les webquests són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l'alumnat interactúa prové de recursos d'Internet.

Per acabar, cal dir que després d'haver-ho posat en pràctica penso que poden ser estratègies útils per construir coneixements sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació a través d'Internet.

Aquí teniu la pàgina web amb la cacera del tresor que han creat les meves companyes i altres webs d'interès:

http://itzar1980.googlepages.com/caceradeltresor

http://www.xtec.es/~cbarba1/portalsWQ.htm

Xtec, edu365 i PDI

Aquesta última setmana les meves companyes ens han presentat els portals educatius Xtec i l'edu365 i la pissarra digital interactiva. Aquest cop, les exposicions també han estat dinàmiques, actives i fructíferes. L'edu 365 és un portal educatiu adreçats als alumnes, mentre que l'Xtec és un portal educatius adreçat als professors per tal d'oferir una sèrie de serveis que poden ajudar al desenvolupament la tasca educativa. Això no vol dir que no el puguin visitar i utilitzar alumnes, mares i pares o els centres educatius. Per tenir accés al portal edu365 s'ha de ser usuari registrat. El portal edu365.com disposa d'un recull de materials educatius per a cada una de les etapes de l'ensenyament no universitari. Alguns d'aquests materials, com els jocs d'educació infantil, els JClic, les preguntes amb resposta (PAR), les miniunitats didàctiques (MUD), les propostes de lectura, la botiga, el diccionari català-àrab, va de llibres..., han estat dissenyats i elaborats especialment per al portal. Altres són una col·lecció de pàgines que han estat seleccionades pel seu interès educatiu. Per mostrar-nos tot això, van fer un JClic i nosaltres vam anar sortint una per una a fer les diferents activitats, ens van ensenyar un video en el qual els infants utilitzaven la PDI com una eina més de t

Quant a l'Xtec vam estar cercant activitats per aprendre a navegar per aquest portal educatiu. Algunes de les seccions que ens van fer visitar van ser l'Escola Oberta, el Butlletic o les notícies.

Finalment, vam veure i aprendre com funcionaven les pissarres digitals interactives. Va ser molt interessant veure com a les aules on les tenien incorporades els infants les utilitzaven com una eina més. Vam veure que els PDI són un sistema tecnològic format per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control del punter, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per una visualització en grup. Això fa que es permeti interactuar sobre les imatges projectades utilitzant el ratolí, el teclat, el dit, etc., sobre la superfície de projecció. Així doncs, permet una escriptura directa sobre la pissarra, així com una interacció a la pantalla amb els programes. Per mostrar-nos tot això, van crear un JClic que vam resoldre nosaltres el dia de l'exposició per tal que provéssim la PDI i també ens van ensenyar un vídeo en el qual es veia com els nens d'infantil utilitzaven la pissarra digital interactiva com una eina de treball més.

Aquí teniu un els enllaços amb el suport teòric que han utilitzat per fer l'exposició i altres webs relacionades:

http://www.xtec.cat/formaciotic/edu365/1_intro/index1.htm
http://www.edu365.cat/mapa/index.htm
http://www.youtube.com/watch?v=44Rn35qBEgI

http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/xtec.ppt

http://pdintae.googlepages.com/home

Projectes Telemàtics, CMAP Tools i Mindmanager i JClic

Aquesta setmana hem començat a fer les sessions d'exposició dels diferents temes relacionats amb les noves tecnologies aplicades a l'educació. Ha sigut el torn dels Projectes Telemàtics, del CMAP Tools i el Mindmanager i del JClic que va ser el tema que vam exposar nosaltres. Em va sorprendre el fet que les exposicions van ser molt actives i dinàmiques. Tenia el concepte d'exposició com un aspecte passiu i va ser molt gratificant poder participar directament a les exposicions.

Quant als projectes telemàtics he de dir que em sembla una manera molt interessant d'utilitzar les noves tecnologies. Es tracta d'engegar una sèrie d'activitats didàctiques d'una manera conjunta amb d'altres escoles. D'aquesta maner es fomenta el treball cooperatiu i es treballen moltes de les àrees curriculars i, no només això, sinó que també es treballen una sèrie de valors i actituds sumament importants que treballant d'una manera individualitzada no es tractarien. Per treballar d'una manera més dinàmica aquests continguts ens van mostrar varis vídeos i vam veure alguns projectes telemàtics interessants que havíen fet algunes escoles de Catalunya.

Pel que fa al programa CMAP Tools, que serveix per crear mapes conceptuals, em va sorprendre positivament que hi hagués un programa tan fàcil, pràctic i eficaç per fer mapes conceptuals. Jo semrpe havia utilitzat el Word o el Powerpoint i resultava molt complicat elaborar un mapa conceptual. Amb l'exposició dels meus companys no només he conegut un programa que et facilita molt aquesta tasca sinó que també ha canviat la meva concepció de mapa conceptual ja que els conectors hi juguen un paper fonamental. Ara m'he donat compte que la meva idea de mapa conceptual era més pròxima a la d'esquema justament per aquest aspecte que acabo de comentar. I, pel que fa al programa Mindmanager, vam veure que també resultava molt pràctic a l'hora de fer esquemes però resulta que és un programa privatiu i ja he comentat els inconvenients que hi ha amb les programes privatius a les escoles. Aquest programa l'utilitzen molt a les empreses.

Aquí teniu les direccions dels suports teòrics i altres webs d'interès relacionades amb les exposicions:

http://gina.rius.googlepages.com/projectestelem%C3%A0tics

http://serveis.blanquerna.url.edu/ServeiFitxersPublics/index.aspx?ID=10436&key=cvp1atayln1af145zmtjsk3f

power_point_jclic_practic.ppt
Powerpoint teoria modificat.ppt

El Power Point

Aquests últims dies hem treballat amb el PowerPoint, no n'hem fet però sí que n'hem vist numerosos exemples. Hem après que es podren diferenciar dos tipus d’ús en les presentacions: el tradicional, anomenat així perquè estaria més proper a les metodologies que consideren el professor com la font del saber i els que parteixen de Piaget i el constructivisme, passant per l’aprenentatge social,... anomenat creatiu.

L’ús tradicional del PowerPoint

Dins del que podríem anomenar la utilització tradicional no tot és negatiu, ja que per exemple, permet estructurar el discurs amb una alta precisió i això en entorns molt formals, per exemple en la lectura d’una tesi doctoral. Ja en altres entorns educatius, podríem anomenar, com "avantatges" els següents:

• L’alumne té en pantalla una guia del que s’està dient.

• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.

• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.

• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions,...

• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.

I com a desaventatges odríem afegir-hi els següents:

• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.

• L’orador es limita a llegir la pantalla.

• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada.

• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.

• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.

• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.

• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.

• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

L’ús creatiu del PowerPoint

Hi ha un seguit de trets que identifiquen un ús concret de les presentacions com una modalitat innovadora. Alguns d’aquests trets són:

- Presentacions que treballen en espais i moments que van mes enllà de la situació de classe formal. Hi ha un abans i un després tant per part de l’alumne com del professor.

- Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.

- Presentacions que incorporem elements propis del llenguatge audiovisual que ens facilita l’expressió a classe i sobretot el treball referent a actituds, normes i valors o el treball més encaminat a les emocions.

- Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.

- Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.

- Presentacions que propicien la reflexió dels continguts.

- La no limitació de l’ús del programa PowerPoint a les presentacions .

- El PowerPoint dóna suport i potencia les metodologies que conscientment vulguem emprar a classe. No ens les delimita ni les constreny.

El programari lliure i les llicències d'ús

A l'inici de l'assignatura vam obrir el tema del programari lliure quan ens va explicar els diferents tipus d'arxius. Ara, reprenem el tema i hi aprofundim.

El programari lliure es defineix com aquell que garaneix simultàniment quatre llibertats:

- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

A l’hora de publicar un treball, els programadors poden escollir entre mantenir el codi font, que és el conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar un programa, obert o tancar-lo amb cadenat. Si el mantenen obert, altres programadors podran accedir-hi i entendre el funcionament del programa. Si el tanquen ningú no pot accedir al seu codi, que es manté secret. A l’hora de publicar el seu treball, un programador pot escollir entre diferents llicències per a regular el seu ús, còpia, distribució, modifi cació... Les condicions de la llicència d’un programa determinen que sigui o no sigui lliure:

- Les llicències lliures permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modifi cat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.

- Les llicències no lliures restringeixen l’ús, còpia, estudi, modifi cació i/o redistribució del programari, exigint en general autoritzacions i limitacions. Programes com MS Outlook, MS Offi ce o Adobe Photoshop tenen llicències no lliures, privatives.

La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.

Copyleft: es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyrignt)com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright. El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman (veure vídeo penjat). Com a exemple de llicències del tipus copyleft, destacaríem la GPL per a programari o algunes de les llicències de Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.

Creative Commons (CC) és una organizació dedicada a promore l'accés a la cultura i a una major flexibilizació de les lleis de propietat intel·lectual. Quan posem un determinat material sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d'autor, al contrari, és una manera d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.

A continuació us adjunto un mapa conceptual sobre el programari lliure que està força bé:

JClic

L’últim dia de classe ens van presentar un nou programa que serveix per crear, visualitzar i publicar activitats didàctiques. La zona Clic és la web que dóna suport al programa JClic. Per fer un JClic primer cal fer un esquema de les diferents activitats que volem fer. Un cop ja sabem quines activitats volem fer és necessari fer la cerca de materials que utilitzarem i guardar-los en una carpeta. A continuació, crearíem el paquet d’activitats (projecte). Per fer això, necessitem el JClic Author. El nom que li assignem al projecte ha de ser curt i entenedor. El professor ens va posar d’exemple el següent: JORDIRECI.JCLIC.ZIP. Com es pot veure és un paquet d’activitats comprimit.El següent pas és crear un espai web per després crear una pàgina web. El nom de la pàgina web serà el mateix, l’única diferència és que en comptes de posar JCLIC.ZIP posarem HTM. Finalment, ja podrem penjar el nostre paquet d’activitats a la pàgina web.

Aquí teniu les webs que es necessiten per instal·lar el programa JClic i per crear un espai web:

www.clic.xtec.cat
http://pages.google.com

Però, tot això com es fa? El primer que s'ha de fer un cop ens hem instal·lat el JClic Author és anar a "nou projecte". Us demanarà el nom del projecte (jo he posat reciclatge perquè és del que va l'activitat però pot ser un altre) i el nom del fitxer. Aquest últim ha d'estar en format jclic.zip com he dit abans. A continuació, anem a "activitats" i cliquem la icona de dalt de tot a l'esquerra i seleccionem el tipus d'activitat que volem fer. Nosaltres n'havíem de fer tres: dos trencaclosques d'intercanvi, un d'imatge i un de text, i una associació simple. Anteriorment, havíem fet la cerca de material i l'havíem guardat en un carpeta. Les tres imatges cercades les vam haver de redimensionar amb el GIMP per tal que dos d'elles tinguéssin 200x250 píxels i l'altre 650x450. Per importar les imatges a la mediateca anem a "inserseix/nou objecte multimedia". Un cop haguem seleccionat l'activitat trencaclosques d'intercanvi us demanarà un nom. Automaticament, apareixeran a l'esquerra quatre finestres: opcions, missatges, finestres i el plafó. Cadascuna de les activitats que creem han de tenir un missatge d'inici i un de final, així que escriviu el vostre missatge. Però, on realment dissenyem l'activitat és en el plafó. El primer que hem de fer és triar la imatge amb la qual volem fer el trencaclosques. Després, li diem les files i les columnes que volem que tingui el trencaclosques, en el nostre cas 3x3 i la grandària de la imatge, en el nostre cas 650x450. L'últim que falta per fer és triar els colors de la finstra de fons i de joc. Per fer-ho, cal anar a "finstres" i triar els colors desitjats. Finalment, només quedarà visualitzar l'activitat clicant la icona de dalt a l'esquerra que és un triangle verd.

Per a realitzar la segona activitat, tornem a clicar la icona de dalt de tot de l'esquerra per a dissenyar una nova activitat; el trencaclosques d'intercanvi de text. Li posem el nom, els missatges inicials i finals, el color de les finestres de fons i de joc i anem al plafó per a dissnyar l'activitat. Escollim les files i les columnes, en el nostre cas 1x5 i, l'estil del trencaclosques, en el nostre cas rectangular. Cliquem a sobre de cada columna i escrivim el text que volguem i seleccionem el color i el tamany. Per acabar, visualitzem l'activitat de la mateixa manera que hem fet amb la primera activitat.

Per crear la tercera activitat, cliquem la icona de dalt a l'esquerra per triar l'activitat d'associació simple. I fem el mateix d'abans: posar un nom, els missatges, triar els colors i anar al plafó per a dissenyar l'activitat. El primer pas és triar la distribució de l'associació, en el nostre cas A B un a sobre de l'altre. Automaticament, s'obren dos plafons: l'A i el B. A continuació li hem de dir el número de files i de columnes que volguem que tingui cada plafó, en el nostre cas 1x2. A dalt posem el text, en el nostre cas paper i plàstic, i a baix la imatge pertinent, en el nostre cas un contenidor blau i un de groc. Escollim la gràndaria de les imatges, en el nostre cas 200x250. I, per últim visualtizem l'activitat de la mateixa manera que hem fat anteriorment.

Ara tenim el paquet d'activitats creat però falta penjar-lo a l'espai web i crear una pàgina web. Per crear la pàgina web anem a "herramientas/crear una pag. web". Li posem el mateix nom que el projecte que hem criat i seleccionem que l'applet ocupi tota la pàgina i la resta ho deixem igual. A l'hora de guardar-ho em de vigilar que es guardi amb "index htm". Un cop hem creat la pàgina web hem de crear l'espai web. Anem a la segona pàgina que he citat a dalt i si no tenim un compte gmail ens el creem. Ens deixarà entrar i a la part de dalt a la dreta ens apareixerà una finstreta que posa "Uploaded stuff". Anem a "upload" i examinem el projecte JClic i la pàgina web que hem creat. Els dos arxius són imprescindibles. Un cop ho haguem fet cliquem "Publish all changes". A continuació, se'ns obrira una pàgina en el qual ens demana un nom per al pàgina i el posem. Després hem de clicar la icona de dalt que posa "link". Allà on posa "link to" seleccionem "your files" i hem de cercar el projecte Jclic i la web que hem creat. És a dir, hem de tenir un arxiu amb format htm i un altre amb jclic.zip. Diem OK i ja tindrem el nostre JClic penjat a l'espai web! Aquí està el resultat del projecte JClic creat i penjat a l'espai web:

http://mvillarongamartinez.googlepages.com/http%3Amiriamntae.googlepages.com

Vídeos educatius

Els últims dies de classe hem parlat sobre els vídeos educatius. Els vídeos didàctics són aquells que transmeten uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòlics, manera d'estructurar-los i utilitzar-los, propicien un aprenentatge en els alumnes. Hi ha diverses maneres d'utilitzar el vídeo en l'educació:

- Com a transmisor d'informació
- Com instrument motivador
- Com instrument de coneixement per part dels estudiants
- Com a instrument d'evaluació
- Per a la formació i el perfeccionament del professorat en estratègies didàctiques i metodològiques
- Per a la formació i el perfeccionament del professorat en continguts de la seva àrea curricular
- Com a eina d'investigació psicodidàctica
- Com a eina d'investigació de processos desenvolupats en el laboratori
- Com a instrument de comunicació alfabetització icónica dels estudiants i com el seu mitjà d'expressió
- Com a instrument per l'anàlisi dels mitjans


El primer vídeo que vam veure tractava sobre uns camaleons que mantenien una disputa per un insecte. Al final, se'ls hi escapava i anava a parar en mans d'una granota que feia estona estava intentant caçar alguna cosa de menjar. Aquesta, repartia l'insecte entre els tres. Aquesta història no explicava res, sinó que transmetia una sèrie d'emocions amb les quals nosaltres vam desenvolupar una sèrie d'idees. Amb això, es busca predisposar emocionalment als infants a favor o en contra dels valors que transmet el vídeo. Els mestres també han de tenir un criteri i posicionar-se. Aquest no va ser l'únic vídeo que vam veure.

A continuació, us cito una sèrie de pàgines web on podreu trobar més informació i material sobre aquest tema:

www.educlip.cat
www.xtec.cat/audiovisuals
www.edu3.cat

Edició de vídeo

L'últim dia de classe vam començar a editar el vídeo que havíem hagut de gravar en format DV que és un format sense comprimir. Ho vam fer amb un programa anomenat Studio. Abans de començar amb la pràctica, va explicar els elements que hem de tenir en compte a l’hora de fer un vídeo, que són: la grandària (píxels), el pes (el que ocupa), els frames per segons (número d’imatges que passen per segon) i la compressió. D’aquesta manera, depenent de si volem crear un vídeo gran o petit augmentarem o disminuirem aquests elements.

El primer que vam fer va ser connectar la càmara al PC a través d'un port de dades fire wire. És un port similar a l'USB i el que fa és transmetre dades, de vídeo en aquest cas. Vam crear una carpeta i vam copiar el material. La captura del vídeo la vam fer amb format MPEG que és un format comprimit. Un cop ja teníem el vídeo copiat ens va explicar que és exactament el que hauríem de fer i ens va ensenyar com destriar les escenes que volíem de les que no. Ens va recalcar la importància de tenir diferents clips per tal de poder-los usar en diferents situacions. I això és el que vam fer. Més endavant, un cop vam tenir seleccionades les escenes, les vam haver d’ordenar amb el time-line. Tot i així, es poden tornar a retallar. Després, vam incorporar transicions, efectes, text i música. Fins aquí, teníem el video editat, de tal manera que faltava crear-lo amb un pal de qualitat alta. Un cop el vídeo estigués creat, el vam penjar al Youtube i aquest és el resultat.

Exercici Audacity

L'últim dia de classe vam treballar amb un programa lliure nou, l'Audacity. És un progrma de grabació i edició de so. Per començar, vam fer proves d'enregistrament de so amb el micròfon per després fer el següent exercici: primer vam grabar la frase Els nens no han d'anar a la piscina i després n'havíem de grabar una altre que contingués la paraula sí. Aquest programa també permet treballar amb diferents capes al igual que el GIMP. Un com teniem les dues grabacions havíem de retallar la paraula sí i enganxar-la en el tros de l'altra frase on diu no per tal de tenir la frase Els nens sí han d'anar a la piscina. Això es fa seleccionant el tros que vols retallar i anant a editar/recortar i clicant al lloc on ho vols enganxa i clicar editar/pegar. Un cop fet això, vam guardar el projecte, clicant archivo/guardar proyecto como, a la nostre unitat U. El vam recuperar i el vam exportar amb format mp3. Això es fa anant a archivo/exportar como mp3. Això va ser el que vam fer referent a la part d'enregistrament de so amb el micròfon a classe.

Però l'exercici que havíem de fer amb l'Audacity era un altre. A classe ens el va introduir i nosaltres l'havíem de fer a casa. Aquest exercici consisteix a: copiar una cançó a una carpeta; obrir l'audacity; obrir la cançó anant a proyecto/importar audio; retallar un tros d'inici i un tros de final seleccionant editar/borrar; fer un fade d'entrada i un fade de sortida seleccionant efecto/ fade in i fade out; seleccionar un tros del centre i baixar el volum anant a efecto/amplificar; fer un fade d'inici i un fade de final just en l'entrada i la sortida del tros del que hem baixat el volum; grabar la nostra veu en un tros de la cançó situant el cursor just en el lloc on volem grabar, i gravar-ho en format mp3 a la carpeta tal i com he dit abans: archivo/exportar como mp3.

Opcionalment, podíem grabar aquest arxiu mp3 en un espai públic d'emmagatzament d'arxius, com ara el megauploud, i citar-ho des del bloc. I això és el que he fet. Per fer-ho simplement has d'anar a aquesta pàgina web, registrar-te i enviar l'arxiu que vulguis allà on posa examinar. Un cop fet això sortirà un link a la part de dalt de la dreta que és el que heu de citar al bloc. En el meu cas és:

http://www.megaupload.com/?d=WAUWDOJR

Tractament d'imatges: el GIMP

A l’última classe d’NTAE vam parlar de les imatges. Hi ha dos tipus d’imatges; els mapes de bits i les imatges vectorials. Les primeres es construeixin a partir de punts que són els anomenats píxels. Les segones estan formades per vectors i això permet que les podem engrandir i empetitir tant com vulguem mantenint una bona qualitat. Això no passa amb els mapes de bits. També vam estar parlant d’algunes de les característiques de les imatges, com són: el pes, la grandària, la resolució i la profunditat de la imatge. El pes es mesura amb KB o amb megas, mentre que la grandària es mesura amb píxels. Després d’introduir aquest tema d’una manera més teòrica vam passar a la pràctica. Vam anar al google i vam buscar una imatge amb el nom de “beach”. Ho vam fer amb anglès i no amb català ja que hi ha més entrades a les pàgines web que continguin la paraula “beach” que no pas la paraula “platja”. Un cop fet això, vam seleccionar una imatge que tenia 1024x768 píxels. Per veure tots els píxels has de clicar on posa “mostra la imatge a mida real” ja que sinó només estem veiem una mostra de la imatge. Seguidament, vam veure que la pàgina web que contenia aquesta imatge l’estava desaprofitant ja que estava molt apaïsada, la qualitat no era massa bona i no es veia la totalitat dels píxels. És a dir, que a l’hora de seleccionar una imatge per una pàgina web hem de tenir en compte la grandària i el pes de la imatge en relació a l’ús que vulguem fer d’aquella fotografia. No és gaire útil col·locar una imatge de grandària i pes grans si després no la mostrarem a mida real ja que estem enviant una sèrie de píxels innecessàriament i, com a conseqüència, ocuparà més espai i la velocitat serà superior. És per això, que en aquests casos és millor seleccionar una imatge més petita si després l’hem de desaprofitar ja que visualment veurem el mateix.

Finalment, vam obrir un programa lliure anomenat GIMP que serveix pel tractament de les imatges. I, amb aquest programa, vam comprovar el que acabo de dir. Vam guardar aquesta imatge a la unitat U i un cop en el programa vam seleccionar el centre de la fotografia, és a dir ho vam retallar, de manera que quedés més apaïsada tal i com estava a la pàgina web, la vam escapçar i la vam guardar a la unitat U. Vam poder comprovar que visualment es veia el mateix però que aquesta última tenia un pes molt inferior a la de la pàgina web. A continuació veureu que hi ha dues imatges, una de més gran i una altra que es veu mes panoràmica. Doncs bé, aquesta última està tractada amb el GIMP, és a dir, la segona és un retall de la primera. Podreu comprovar que el pes i la grandària són diferents.

El programari lliure

A la classe passada vam estar parlant dels diferents tipus d'arxius, de les seves extensions, dels seus programes i en vam veure diferents exemples. També vam fer esment dels programes lliures i vam dir que són els que utilitzaríem (openoffice) però no vam aprofondir massa entre les diferències dels programes lliures i els privatius. És per això que buscant informació per aprofondir més en el tema he atrovat aquest video (està a dalt a l'esquerra) on s'explica què són els programes lliures, quins avantatges tenen i per què els hem de fer servir a l'escola. El senyor que parla és Richard Stallman, el fundador del programari lliure GNU que també s'utilitza amb el Linux del qual n'hem fet esment.

Les TIC a l'educació

Tot just començar amb aquesta assignatura i parlar de les TIC a la societat he trobat aquest escrit molt interessant sobre el paper que juguen les TIC a l'educació. Són un recurs que hauríem de tenir més valorat per totes les raons que ens expliquen aquí.

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

(Jordi Cases i M.Roser Torrescana)

En els últims anys, les NTIC, s’han instalat a la nostra societat en tots els àmbits de la vida tant qüotidiana com professionalment parlant.

En especial en l’àmbit educatiu, les NTIC s’utilitzen com a recurs educatiu dins de l’aula, com a eina motivadora i facilitadora que fa que els i les xiquetes aprenguen d’una manera activa i participativa. Gracies a les NTIC, s’està transformant la manera de treballar, de comunicar-nos i de viure i tot això d’una forma irreparable, es a dir, no hi ha marxa enrrere.

Un canvi com el que s’està donant ara respecte a aquesta societat de la informació, requereix que l’escola modifique en un grau elevat algunes de les seues carácterístiques, des de les físiques (estructura), fins les metodologies emprades pel professorat. En paraules de Joan Majó (conferència “TIC” i educació 2003): “L’escola el que vol és preparar a la gent per aquest entor, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar”.

La interacció amb altres persones, dóna al xiquet-a, l’oportunitat d’aprendre més enllà de l’àmbit familiar i escolar, la qual cosa ens indica que si l’aprenentatge en l’us de les NTIC per part d’aquest-a es fa amb el suport d’altres persones, se li estarà oferint la possibilitat d’un desemvolupament cognitiu adequat, sense oblidar tot allò que això inclou com l'adquisisió de major autonomia per part del xiquet-a,, aument de la destresa motriu, reforçament del llenguatge...

Com que s’ha vist clarificat l’aportació positiva que les TIC tenen a nivell educatiu, aquestes s’han inclós al PCC, ja que semblen un bon recurs per a treballar en les tres àrees curriculars de l’etapa d’infantil:

• Descoberta d’un mateix-a
• Descoberta de l’entorn natural i social.
• Intercomunicació i llenguatge (oral, escrit, matemàtic, musical i plàtic).

El professorat ha d’utilitzar totes les eines que li siguen útils per cobrir les necessitats del seu alumnat, però per tal d’aconseguir açò, el o la mestra haurà de comptar amb una bona formació i cert domini de les TIC, a més ha de ser capaç d’introduir-les a l’aula com un recurs més. Un mestre-a tampoc s’ha d’oblidar de conèixer el bagatge que respecte a les TIC té el seu alumnat, la qual cosa li serà útil per saber d’on partir. La relació afectiva professorat-alumnat, que s’estableix en aquestes etapes, també s’ha de tenir en compte com a facilitadora o no ( depén aquesta com siga), de l’apenentage que es done.

Per altra banda l’us de les TIC a l’escola, no sols facilitarà l’aprenentatge de l’alumnat, sinò que a més, positivitzarà la relació familia- escola, ja que això ofereix la possibilitat de comunicar-se amb elles amb major eficacia.

El fet de que una escola implante l’us de les TIC al PCC, requereix treballar en equip, la qual cosa implica col·laboració i cooperació per tal de seleccionar, organitzar o sistematitzar tota la informació i materials.

En conclusió, si es vol apostar per una educació adaptada als canvis de la societat actual i basada en els interessos de l'alumnat, el professorat ha de moure's per tal de proporcionar un aprenentatge de qualitat i carregat de significació per els xiquets i xiquetes. Proporcionar un lloc on poder investigar, crear, sentir, reflexionar, seleccionar, cooperar, col·laborar, comunicar-se i en definitiva aprendre a aprendre, així doncs optem per introduir de manera coherent les NTIC a l'aula.

Aquest segon quatrimestre de MEI

Hem començat aquest segon quatrimestre molt enfeinats. Pel que fa a l'assingatura d'NTAE ens han fet crear un webbloc i hem estat parlant dels avantatges educatius que aquest comporta. Realment pot resultar molt útil tant per nosaltres com per altres persones. De cara a nosaltres ens ajuda a portar l'assignatura més al dia ja que crear un webbloc comporta una certa periodicitat i dedicació i, de cara als altres, pot ajudar a compendre millor determinats aspectes o a conéixer coses noves de gran utilitat o interès. Així que ja tinc una nova eina de treball personal.